Josep Maria, aquell jove idealista, que asistia puntual cada 25 d' Abril per a reclamar el respecte a la llengua (o com ell cantava, la independència dels països catalans) ara té uns idelas ben diferents.
Primer va començar donant-li suport al Reial Madrid i a Raúl, d' ahí va anunciar que es sentia orgullós de ser espanyol, i a manifestar amb el cap ben alt que al seu DNI es podia llegir ben clar "Nacionalidad Española".
Quan d' amor per la patria! qué bonic!
La seua progressió és espectacular. Però ahí no acaba la cosa, Josep Maria no es conforma amb ser espanyol, vol que el seu amor per la bandera es contagie a tots els espanyols, sobre tot a aquells escèptics que no senten els colors. Per això, canta els gols de Villa com el que més. Perque quan Villa marca un gol, és Espanya qui marca, i per això té una gran bandera d' Espanya al seu cuarto.
Tranquil Josep Maria, jo t' ajudaré a contagiar l' esperit d' espanya.
Que tot el mon veja el teu amor per Espanya.
Viva Espanya, conyo!!
3 comentaris:
Confir-me les més àrdues sospites al respecte del sentiment patriòtic de Josep Maria cap a la bandera espanyola. Doncs l'altre dia al curro va començar a dir-me en un to molt amenaçador i fort per a q tothom ho sentira a l'agència:
- TÚ, CHAVALÍN, ¿DE QUÉ COLOR ES LA BANDERA ESPAÑOLA?
- ¿Roja y amarilla? (vaig dir jo)
- ROJA Y GUALDA, CHAVAL ¡¡¡ROJA Y GUALDA!!! LOS JÓVENES DE HOY EN DÍA NO SABÉIS NI DE QUÉ COLOR ES LA BANDERA DE VUESTRA PATRIA.
Hi ha més exemples però eixe és el més significatiu.
Víctor
(un altre amiguito de la UJI a l'exili madrileny)
Me toca conviure amb una panda de maulets que se creuen que València és Palestina. Santa Pasciència!
Publica un comentari