Sí sí... i ens descollonàvem del borratxet ixe del programa de Dragó, però és que és cert: l'apocalipsi està al caure i pareix no preocupar a ningú. La nit del dimarts va ser el primer avís, i vindran més, ja voreu.
Rondava la una de la matinada, quan els tres amiguitos es disposaven a dormir i reposar forces per a una nova jornada laboral... De sobte es va ficar a ploure, cada volta amb una intensitat major, al mateix temps que anava incorporant-se progresivament algún que altre granís. Era fins i tot graciós sentir ploure i escoltar "de vegà en quan" algún soroll d' una pedra de gel colpejar els cotxes. Pero... Ai xiquets! De seguida van vindre 15 minuts en els que només caia pedra de forma torrencial! El soroll era "ensordecedor": els cotxes, els vidres i les persianes rebien colps de forma indiscriminada, i segons conten amics i coneguts dels habitants d'este pis, la pedra va foradar cadires de plàstic d' àtics i terrases de la capi.
Rondava la una de la matinada, quan els tres amiguitos es disposaven a dormir i reposar forces per a una nova jornada laboral... De sobte es va ficar a ploure, cada volta amb una intensitat major, al mateix temps que anava incorporant-se progresivament algún que altre granís. Era fins i tot graciós sentir ploure i escoltar "de vegà en quan" algún soroll d' una pedra de gel colpejar els cotxes. Pero... Ai xiquets! De seguida van vindre 15 minuts en els que només caia pedra de forma torrencial! El soroll era "ensordecedor": els cotxes, els vidres i les persianes rebien colps de forma indiscriminada, i segons conten amics i coneguts dels habitants d'este pis, la pedra va foradar cadires de plàstic d' àtics i terrases de la capi.
Al finalitzar la plutja de gel, els tres amiguitos ens vam armar amb mòbils i càmeres de foto per inmortalitzar l'estampa que oferien els carrers de la nostra "urbanització" i el Paseo de las Delicias. El resultat: com si fora Berlin després d'una nevada en febrer.
0 comentaris:
Publica un comentari