Draps Bruts

Sexo en vivo en el metro

2008-09-23T22:54:00.001+01:00

I no ho diem nosaltres, no. Ho diu el periòdic gratuït "metro" en la seua edició de hui. I és que resulta que açò és una ciutat plena de vici on hi ha gent que queda en el primer i últim vagó de metro de les línies 1 i 2 per a posar-se morat de tocamientos davant de tot el món.

És el último grito, és "lo que se lleva" en el sexe ràpid i coxino en la capital de la regió governada per Espe. Ara entenem perquè Roberto es va traure el Bono Metro mensual amb tanta celeritat.

El apocalipsis va a llegar

2008-09-11T10:37:00.006+01:00

Sí sí... i ens descollonàvem del borratxet ixe del pro grama de Dragó, però és que és cert: l'apocalipsi està al caure i pareix no preocupar a ningú. La nit del dimarts va ser el primer avís, i vindran més, ja voreu.

Rondava la una de la matinada, quan els tres amiguitos es disposaven a dormir i reposar forces per a una nova jornada laboral... De sobte es va ficar a ploure, cada volta amb una intensitat major, al mateix temps que anava incorporant-se progresivament algún que altre granís. Era fins i tot graciós sentir ploure i escoltar "de vegà en quan" algún soroll d' una pedra de gel colpejar els cotxes. Pero... Ai xiquets! De seguida van vindre 15 minuts en els que només caia pedra de forma torrencial! El soroll era "ensordecedor": els cotxes, els vidres i les persianes rebien colps de forma indiscriminada, i segons conten amics i coneguts dels habitants d'este pis, la pedra va foradar cadires de plàstic d' àtics i terrases de la capi.

Al finalitzar la plutja de gel, els tres amiguitos ens vam armar amb mòbils i càmeres de foto per inmortalitzar l'estampa que oferien els carrers de la nostra "urbanització" i el Paseo de las Delicias. El resultat: com si fora Berlin després d'una nevada en febrer.

I que sabem del nostre carrer?

2008-09-09T23:53:00.003+01:00

El nostre carrer (o passeig) té un nom preciós, no crec que hi haja a Madrid un carrer/passeig amb un nom tan entranyable, senyorial i bonic. Però que sabem d'ell? Actualment és transitat per joves, vells, nens... xinos, moros, valencians, latinos... però un dia va ser trafegat per la crema de la societat madrilenya, i fins i tot el museu del Prado té una pintura de la nostra apreciada vía.

I per a seguir amb un poc d'historia, apreciats lectors/es, vos diré que pel nostre carrer es passetjava "lo millor" de la Villa y Corte: majos i majas, chisperos, manolas, dames, caballers i militars... sent més popular fins i tot que el Passeig del Prado, ja que el de las Delicias baixava fins la vora del Manzanares.

En el cuadre que podeu veure, s'observa un grup de caballers parlant amb una bella dama que pujava enmig de l'arbereda, de la que encara es conserva la seua essència.

El pis de Delícies fa esport

2008-08-27T21:20:00.003+01:00

Sí amics. Josep, Robert i jo fem excercici i anem a còrrer. Si Josep Lluís i JM van celebrar junts el primer aniversari de la primera eixida maratoniana amb una altra carrereta, la cosa no es va quedar així i hem repetit 3 voltes més.
Per suposat, Robert seguia corrent en una altra ruta amb un ritme trepidant que ni jo ni Josep Lluís ens atreviem desafiar. Però hui, un dels Joseps ha osat fer la ruta de Robert amb Robert. Finalment, 28 minuts a ritme trepidant que quasi fa que el cor em surta per la boca.

A continuació vos fique el recorregut de hui... 3,3 kms (aprox.) en 28 minuts.
(Ah! I ahir vam anar a la piscina i vam emular a Phelps)

Ver mapa más grande

Amor per la bandera.

2008-06-20T12:06:00.002+01:00

Com canvia el temps a les persones.

Josep Maria, aquell jove idealista, que asistia puntual cada 25 d' Abril per a reclamar el respecte a la llengua (o com ell cantava, la independència dels països catalans) ara té uns idelas ben diferents.

Primer va començar donant-li suport al Reial Madrid i a Raúl, d' ahí va anunciar que es sentia orgullós de ser espanyol, i a manifestar amb el cap ben alt que al seu DNI es podia llegir ben clar "Nacionalidad Española".

Quan d' amor per la patria! qué bonic!

La seua progressió és espectacular. Però ahí no acaba la cosa, Josep Maria no es conforma amb ser espanyol, vol que el seu amor per la bandera es contagie a tots els espanyols, sobre tot a aquells escèptics que no senten els colors. Per això, canta els gols de Villa com el que més. Perque quan Villa marca un gol, és Espanya qui marca, i per això té una gran bandera d' Espanya al seu cuarto.

Tranquil Josep Maria, jo t' ajudaré a contagiar l' esperit d' espanya.

Que tot el mon veja el teu amor per Espanya.

Viva Espanya, conyo!!

air berlin

2008-06-10T23:12:00.002+01:00

Videonotícia

2008-05-08T00:26:00.007+01:00

L' aspecte de l' habitació de Josep (a les 24h d'anit)

2008-05-05T01:04:00.006+01:00

Do you remember?

Spot de Nike flipant

2008-04-29T18:05:00.001+01:00

Ministeri d'Economia i Hisenda

2008-04-09T00:16:00.004+01:00

Poc se sap encara sobre la formació del nou govern a Espanya (i de les noves cares a l'oposició). Continuarà la ministra de foment després de la xapussa del AVE a Barcelona? Repetirà la Chacón al cap del ministeri de vivenda? Será "la ambición rubia" la nova lideresa dels populars? Fins el moment, tot son hipòtesis i especulacions.

Però al Pis de les Delícies ja es van clarificant els nombraments, i un dels més importants, si no el més important, és el ministeri d'economia. Per petició popular, ací un servidor és l'encarregat de que l'economia d'aquest pis no se'n vaja avall i aguante la pujada dels tipus d'interés, la pujada del pa, ous, oli, llet, galetes chiquilín, chillit bang i revista FHM.
Les noticies que ens venen de la Reserva Federal nord-americana, el Banc Central Europeu i l'Organització de Països Exportadors de Petroli no són bones, i per afrontar aquesta època de vacas flacas, els membres del pis han sabut elegir a una persona responsable i coherent. Des d'este bloc, BOE del nostre pis, vull expressar la meua gratitud als que m'han proposat per aquest càrrec de forma oficial, que ja venia ocupant des dels inicis de la convivència al pis.

I per acabar, i com a mostra de les bones accions i el treball ben fet d'aquest ministeri, vos copie a continuació una de tantes tasques a les que este ministre es veu en obligat:

Si punxeu sobre la imatge ho podreu vore més gran i podreu comprovar també com Josep i Robert es demoren en els seus pagaments de les factures de telèfon i Internet que estan domiciliades al meu compte corrent.

Crònica GP Pasqua 2008 (versió periodista esportiu)

2008-03-27T00:03:00.011Z

Mika sorprende en el GP Pascua 2008

Vicent Granel, Benilemans.

Con el equipo de La Plana como máximo favorito en las primeras pruebas de neumáticos, los de Sagunto llegaron a Benilemans con las esperanzas metidas en Héctor, y los tapados de Les Valls, soprendieron en la última carrera, y puntuable. Así pues, fue Mika el que estuvo siempre rayando la pole, que no conseguía y que finalmente, en la última vuelta, aprovechó un descuido de Pedrín para poder meterse en lo más alto del podium. Triunfo merecido para el de Castellón que tendrá que asumir la presión de ser el primero para el próximo premio.

Empezó una prueba, con las ganas de ver los nuevos neumáticos de los de La Plana, que venían con el equipo al completo, y con una paella a la espera de ser devorada. Por el contrario, los de Sagunto llegaron al circuito con bombos y tambores, y con más ilusiones que hechos de alzarse con el triunfo. El caso de los de Les Valls, fue especial, con un doping, más que dudoso se subieron a los coches, y prueba de ello fue el primer resultado. Con todo, la primera prueba cronometrada dejaba claras las posiciones de los pilotos, con una clara diferencia de los de La Plana, en un principio, comandados por Pedrín. Era Albert el que no marcaba buenos tiempos en la primera carrera, pero después demostraría de lo que era capaz, no así Josep que se confío en las dos primeras, y fue apeado del podium en la última de ellas, por su hermano (maldito destino). Por otra parte, había una lucha en los últimos puestos, en los que Serpiente, tenía que mejorar aún dando trompos, y chocando con Esteve, Marc y Ximo, cuatro pilotos que solamente conocían los coches de choque, y de ahí, sus posiciones.

Con la pole marcada para la primera carrera, hubo más que humo en la salida, y Héctor se tiró a por todas, hasta que fue cerrado por los de La Plana, y un inteligente Pedrín que se marchó por delante, para que nadie lo alcanzara. A todo esto, la lucha de los perseguidores era encarnizada, con un saguntino que pretendía tirar a todo el mundo de la pista, consiguiéndolo en muchas ocasiones. Con la pole para Pedrín y Josep, todo se esperaba a la última carrera. Serpiente, mal colocado en la undécima posición, realizó una buenísima salida, pasando a tres coches, aunque fue Ximo, Marc y compañía los que impidieron en la segunda curva que Serpiente se marchara por fuera, y consiguiera alcanzar el quinto puesto. Con ello, la lucha por delante estaba entre Pedrín, Mika y Josep, aunque a este último le pudo más la ceguera por la victoria que la tercera plaza, y fue apeado de ella por su propio hermano, una bajeza difícil de superar. Albert se colocaba en tercera posición, y Héctor luchaba por ponerse delante, aunque sorprendentemente, y sin que nadie se diera cuenta, La Polla, el dopado de la carrera se metía en la lucha por el podium, desplazando al de Madriz, y dejando hueco para que Dani, volviera a tirar a alguien fuera de la pista. En los minutos finales, y después de que Mika pudiera superar a Serpiente, se fue al acecho de Pedrín, que falló por no asegurar, y fue Mika el que aprovechó el descuido para meterse en los más alto, sorprendiendo a los asistentes de la victoria del gp.

Ahora toca espera hasta Sant Roc, donde Benilemans volverá a acoger otro gran premio, esta vez, con más experiencia en pilotos que llegaban nuevos, y que apretarán y arriesgaran en cada vuelta, por no hacer su trompo, o simplemente, por comerse las ruedas de protección.

"Gran Premio Pascua 2008"

2008-03-25T00:01:00.008Z

Bé amics, una volta més hem passat un dia inoblidable a Benicàssim. Però aquesta volta no estavem al FIB, sino als Karts de Beni.

Ens vam juntar diferents personatges de la geografia valenciana, amb representació de Castelló, Borriana, Les Valls i Sagunt per a disputar el gran premi.

Abans de contar els detalls de la cursa dir, que els cars fan honor al seu nom, perque valen 45 eurazos, i que lo de "Beni" ho podrien canviar, perque tot el mon pensa en Benifairó de les Valls, que és el primer que et ve al cap quan escoltes la paraula Beni.

Ja entrant en matèria, vos explique que el trofeu contava amb 3 proves. A la primera, tenies 8 minuts per a pegar voltes, i la més ràpida et contava per a determinar el teu lloc a la prova següent. La segona volta ja era classificatòria i contava amb 8 voltes, la tercera
i definitiva amb 10. Es va impossár l' escuderia Castellonera, però tenint en compte que eren 6 pilots d' allí tampoc hi havia cap sorpresa, bueno la sorpresa la va donar Bachero situantse en la penúltima posició. Però he de dir que açò es deu a la falta d' esportivitat de la resta de competidors, que segons Bachero eren uns Putos Depravats.

També cal comentar que l' ordinador es va ratllar perque a cadascú el va situar on el rotava.

És d' agrair que en aquests karts no feien control d' alcoholemia, perque sino els representants de les Valls no haveren pogut conduir.I res més,incondicionals del bloc, no m' he explaiat contant els detalls perque tinc son i per a que cadascú aporte el seu punt de vista.Sols recomanarvos que si voleu passar una estona entretinguda que acudiu.

Bessets.

Comunicat de Robert

2008-03-11T14:24:00.005Z

De tots els nostres amics és sabuda la nostra afició per jugar al Pro Evolution Soccer per les nits. Ahir, a altes hores de la nit es va disputar el matx ja conegut com "Vendetta" que sol enfrontar a un servidor i a Robert.

Robert, que va renunciar a fer declaracions després del partit, ha emitit el següent comunicat avuí día 11 al voltant de les 10.30 h.:

Anit vaig vore l' harmonia feta futbol. Era un equip perfectament conjuntat, on cada jugador savia qué devia fer. Mai, és a dir, mai he vist un equip jugant amb tanta passió i en tant de talent.
Em vaig esforçar, però està clar que estic a anys llum d' un equip galàctic, liderat per un excelent estratega.

Vaig sufrir la major golejada que es recorda en el Pro, un 0-1, però no em sap mal perque el resultat és completament just i m' alegre d' haver perdut contra el nou mesias del Pro, el Puto amo, el número 1, fins i tot, i no és exagerar, crec que el joc que desplegaren els teus jugadors anit estaven a l' altura del gran Raúl González, bueno no, tampoc era per a tant.

Això sí, és una llàstima que la teua grandesa en el terreny de joc no es trasllade al terreny de la cuina, es quedà allí en el camp, com allí es va quedar també l' escurada, un comportament molt poc esportiu tot siga dit. Però clar, és el que tenen els grans, que tenen molts egos i es pensen que tenen inmunitat, com Maradona, però no Lluset Maria, torna a la terra.

Bueno, te dixe, O nou Rei du Pro, que tinc faena.

Esperem els comentaris dels nostres visitants asidus (si és que queda algun).

Una de politica

2008-03-11T12:26:00.003Z

Hola amiguicos, hui m'abellix parlar de política. Després de la "resaca" electoral, que supose que per a la majoria dels nostres lectors (és a dir, 4,i no sé quants peperos ens llegiran...) haurà sigut bastant dolça, només me queda felicitar als meus amics els "sociates".
Peró jo no vull parlar d'estes eleccions. El que vull es mostrar-vos com està el patí a la nostra Comunitat (o país), on el PP va tornar a arrassar...Ací teniu un video que dura 10 minuts però val la pena vore-lo, de veritat, voreu com se les gasten. Nosaltres, ací a Madrid, estem prou desconnectats del que passa allí, i supose q els q esteu allí, amb el Canal9 tampoc vos entrareu de molt (bo, vos enterareu del que ells volen) Per cert que si vos interessa la política vos recomanem este altre blog, on la xica que ho escriu te mes criteri que nosaltres:

http://evasedesnuda.blogspot.com/

I ací el video: Camps, Rita i tota la penya en la seua salsa...

Treball nou

2008-02-24T21:59:00.006Z

Com molts ja sabeu, canvie de treball. Després d'un any a McCann, entre el període de pràctiques, mig-pràctiques i ja contractat, demà comence a una altra agència:

Són les 11 de la nit i comence a sentir el "cuquet" dintre del estómac: nous companys, nova ubicació, nous clients, nous "jefes"... Però la veritat és que estic molt satisfet per tot i molt il·lusionat pel que m'espera.
Espere tindre sort i que em vaja bé... si no, Josep i Robert em tindran que fer promoció a la seua agència per a que puga seguir treballant i afrontar els pagaments del pis... que la factura del gas que ens ve ascendeix als 200 €!!

Ixir del armari

2008-02-12T00:41:00.000Z

Moltes vegades no som conscients de lo mal que ho passen els gais i les lesbianes, fins al punt d'arribar a fer bromes que ens pareixen molt gracioses, i de les que totes riem... que si fulanito perd oli, que li menganito és una loca, que si marieta vol menjar bollitos... jajaja. Sí, molt graciòs, però algun amic o amiga nostre que pot estar qüestionant-se la seua sexualitat es pot sentir ofès.

Però bé, no vos sentiu malament, no ho fem amb mala fe. Tampoc els nostres amics gais i lesbianes que dormen al armari totes les nits ens ho oculten amb mala fe, simplement no saben com dir-nos la frase clau... sóc gai.

Bé, és això el que li ha estat passant al nostre benvollgut i admirat Robert en tots aquestos anys, el xic ho ha estat patint en sil·lencia fins que ha explotat i ha dit prou aquesta nit via MSN. Sí amics, aquell benifairenc que trencava els cors de les xiquetes allà per on anava ens ha donat la sorpresa esta nit del onze de febrer canviant l'aspecte del seu Messenger pel que vos fique a continuació.

Demane per favor, respecte i comprensió. Jo també pense que no és el mètode adequat ni la forma ni la manera, però hem d'entendre-ho i perdonar estes coses. Al cap i a la fi ha de ser difícil comunicar una cosa així als teus amics i demés contactes del messenger.

Hola?? Hi ha algú??

2008-02-10T00:27:00.000Z

Si resulta que nosaltres un dia teniem un blog. Un blog que quan va complir les 40 entrades exactes, va morir. Mes de dos messos sense escriure res. Jo personalement, uns quants messos mes.... Crec q hem de demanar discupes als nostres lectors (encara q ja no quedarà ningú) especialment a la nostra anònima seguidora, la persona q mes ens ha animat a escriure :) aec.
Així, sense saber ben bé sobre q escriure, en esta nit rara i aborrda, me propose reviure Draps Bruts.

Per cert, Josep Maria encara no s'ha comprat el despertador del q ens parlava a la penúltima entrada jeje.

Ara vos deixe amb dos vídeos: un spot mític de Levis, dirigit per Michel Gondry (un crack i un ídol per a gafapastas jeje) i un altre video mes en la línea del nostre blog, un escàndalo! En la cabina d'un avió, a nosequantisims peus d'altura, una hostessa (azafata) i els pilots s'ho passen d'allo més bé... Tú no pots dur un potet de colonia ni d'aigua dins un avió, pero ells...a vore com van!

L'espote:

El vídeo escandalòs:

Parla el gurú de la publicitat

2007-11-22T17:35:00.000Z

Als qui els interese la publicitat els pot agradar esta entrada, als que no... probablement els avorrirà. Però bé, sempre podeu saber quin són els nostres gurús. David Ogilvy és un dels més prominents.
En aquest vídeo, el fundador d'una de les xarxes d'agències publicitàries més importants del món, parlava de l'importància del màrqueting directe front a la decadència de la publicitat en mitjans convencionals. El vídeo no deixa de ser curiós, perquè fins ara no s'havia publicat mai, i és ara en l'actualitat quan es comença a questionar l'eficàcia de la publicitat en TV, premsa, ràdio... Aquest senyor ja ho veia als anys 70.

Camí a la beatificació

2007-11-07T00:11:00.000Z

Com dèiem en la entrada anterior, tots els membres del pis tenim algún xicotet defecte que afecta a la convivència en major o menor mesura.
Sé que el que vaig a escriure pot explotar-me en la cara, però jo (pausa) només tinc un defecte (podeu riure ací, gràcies), i és que com bé sabeu els que em coneixeu, em costa molt alçar-me pels matins.
Sóc un gos, m'encanta dormir pels matins, no puc evitar-ho... i el despertador sóna i jo aprete el botó per a que sone 5 mins. més tard, i així ocórre, pero jo torne a donar-li al botonet i als 5 mins. el pitidet ja ha despertat als meus companys, que suporten durant 15-20 minuts més el meu despertador. Jo entenc que els moleste, i de veres que no entenc com no m'han matat encara.

Es per això que he decidit ficar fi al meu "únic escoll" per a la convertir-me en Sant en una d'eixes beatificacions massives que fa l'impresentable de Ratzinger, i vaig a comprar-me el despertador que podeu veure a continuació, i que farà que siga el company de pis que tot el món voldria tindre:

Es tracta d'un despertador que funciona com qualsevol altre, pero que a la segona volta que sona, activa un mecanisme de rodes, salta de la tauleta de nit i comença a recòrrer la teua habitació... no tens més nassos que alçar-te, buscarlo i/o atraparlo si vols que deixe de sonar. Teniu més informació, preus i detalls a esta web. Crec que si això falla per a evitar despertar als meus companys i retrasar-me en el treball, hauria d'abandonar totes les responsabilitats i tornar a casa com un fill bobo.

Per als reis d'Orient me lo pido, i si els meus càlculs no fallen i trobe a algun catòlic que em propose, calcule que abans de falles ja sóc almenys beato, i Josep Ll. i Robert es dirigiran a mi com a Beato Josep Maria.

Amen.

PD. De moment, ací l'unic que posa interés per a reviscolar el bloc sóc jo, així que vaig acumulant mèrits.

Lliçons d'un pis de solters

2007-10-26T01:26:00.001+01:00

Després de vore en el dia d'ahir, com encara queden lectors/es en este bloc (cada día en un estat més lamentable)... em motive a fer una entradeta més en aquest espai...

Viure a Madrid no és "agatxat i plega": alçar-se matí, anar a treballar, fer-te el dinar, el sopar, llavar la roba, les tasques domèstiques, la convivència amb els companys de pis... uns reptes en els que, de millor o pitjor manera, tots lidiem mitjanament bé. Poc a poc aprenem a desenvoldre'ns en un pis on el més mínim error o signe de desídia es criticat a mort per la resta de companys (privada i públicament).

QUÈ EM APRÈS?

Els miracles no existeixen: La roba bruta no despareix de la panera de roba bruta i torna a aparèixer 3 dies després neta i planxada al teu armari.
La pols es cola per racons pels que no cap ni el teu dit.
Les bosses de la carnisseria es taquen i fan olor en la nevera.
El plat del sopar no acudeix volant sol cap a la pica de la cuina.
Les boles de malesa (i/o borra) de les pel·lícules del oest no són un producte de Hollywood.
El "paper de glad" o film transparent ajuda a que les sebes no se sequen en la nevera i les hages de tirar.
Una batidora a la 1 a.m. no és música celestial per als teus companys de pis.
Que sone el despertador a les 8.20 a.m., apagar-lo, fer-lo sonar 5 minuts més tard, un poquet més, una volteta més... molesta als que s'alcen més tard que tu.
Recriminar coses als teus companys de forma continuada fa que aquestos es reboten i contesten mal.
Sense la planxa es pot viure: L'arruga és bella.

Encara que a voltes sí passen miracles, i quan vas a dormir el pis està tot brut i tacat... Al dia següent, quan t'alces, trobes que pots menjar fideus en terra, que no passaría res.

Que tingeu un bon cap de setmana tots/es!!!!

PD. Robert... Josep... I love you mazo!

La lluita de la classe treballadora

2007-10-02T19:33:00.001+01:00

ÚLTIMA HORA: Tindré 10 dies de vacances, tal i com marca el meu contracte. Així que pare ja de fer mala sang.

-------------------------------------------------

¿Que farieu si...

...vos digueren que per contracte (legalment) vos queden 10 dies de vacances?
...vos digueren que "com ja vas fer 15 dies quan estaves de trainee", no te queda cap dia?
...vos digueren que "com eres de fóra de Madrid" te donen 2 dies fins a fí d'any?
...ningú t'haguera dit quan vas agafar els 15 dies de vacances, que eixos dies serien descomptats dels dies de vacances que marcava un possible futur contracte?
...la teua jefa et diguera que ella tampoc pensava que eixos dies serien descomptats?
...vos digueren que cap trainee fa vacances i tu sí les vas fer?
...vullguereu passar el nadal a casa o fer un viatge als EUA?

Açò i altres xantatges emocionals ha de soportar la classe treballadora. Pròxims episodis vindran, i depenent del meu grau de frustració i/o irritació, seràn contats o no.

Besets!!!

Sunday lonely sunday

2007-09-23T19:54:00.001+01:00

Hola amics!!! Com bé diu el títol d'esta entrada... hui ha sigut un diumenge molt solitari. Robert en Austràlia i Josep en Sagunt... mentre jo deixava la cuina i el saló relluent per tal de passar la vesprada (que trist!).

Ha sigut un cap de setmana en que m'ha donat temps de passar un costipat lleu, comprar-me una "jaqueteta d'entretemps" (sempre m'ha encantat el terme "entretemps"... és una paraula tant de mare!), viure la "Noche en blanco", ficar el meu Facebook i Hattrick al dia, i treure els lleons del meu dormitori.

Molts us preguntareu (o no)... "Què és la Noche en blanco?"... Vaig a intentar explicar-ho amb exemples:

Exemple n.1: A les 20 h. del dissabte, al estany del Retiro, surgien sirenes de l'aigua en un espectacle amb música i efectes musicals.
Exemple n.2: En Gran Vía, a la porta dels Cines Capitol, et podies pujar a una limusina, arribar a la porta del cine i eixir com si fores una superestrella acosat per flashos, càmeres de video, llums, gent aclamant, periodistes fent preguntes...
Exemple n.3: En Colón, enmig del Passeig de la Castellana, hi havia dos tipets, que tocaven una espècie d'instrument, amb apariència de parquímetre, que emitia un so molt curiós... al principi, perque després pareixia un cant de ballena que, com va descriure una companya de treball, et licuava les neurones.
Exemple n.4: En la façana del Congrés dels Diputats, es projectava la paraula "PAZ" de forma i manera que es podia llegir de dalt cap abaix, de dreta a esquera, d'esquerra a dreta... Curiosament a voltes podies llegir "ZP"... que casualitats, no? jejeje.
Exemple n.5: Existia (pel que diuen) un Singstar mòbil que recorria tot Madrid. (Jo no el vaig vore)
Exemple n.6: Al carrer Hortaleza (prop de la zona Chueca) hi havia un Twister gegant per tots aquells que vullgueren participar.

Ara sou vosaltres els que jutgeu la "Noche en blanco". El País diu hui que van assistir un mil·lió i mig de persones. Pero cal dir, abans de creure el periòdic de PRISA, que els madrilenys, quan passa alguna cosa diferent a allò habitual, sempre diuen un mil·lió i mig de persones.

En fi, la nit va acabar en un bar de Huertas, que ens va proveïr de braves, canyes i pernil amb ou fregit.

Besets i abraços per als lectors/es d'este bloc!

P.D. Per als fans de Robert, informar que TORNA DEMÀ per la nit.

Aqui seguimos.

2007-09-13T15:13:00.000+01:00

Hola perles.

Aci seguisc. Al final no havia pogut anar a les blue montains perque estava ploguent i tenia son, pero la setmana que ve vaig segur.
Dema me n vaig a la opera amb mon tio a vore Los cuentos de Hoffman, que dic jo que sera algo aixina com los Cuentos de Calleja espanyols. Dissabte de mati vaig a fer surf i a la nit a vore les semifinals de rugby. Ah i les classes... A si!! Que jo estic aci per a adeprendre angles!!

El bitxo que apareix a la foto no es un Kangaroo, es un Wallabys. Se n recordeu d aquell entranyable bar de Castello?

Hui me n vaig a les blue montanins!!

2007-09-08T01:50:00.000+01:00

Com va perles!!

Jo ara estic estudiant un poc.

Ahir vaig eixir jo soles per Sydeney, perque el meu cosi te Jet lag, i com esta Bush per ahi i poden haver mogudes els meus compis no volien eixir.

Vaig anar al Club Spanish i me vaig fer amiguico de un Mexica i d un Colombiano racistes. En este pais tot el mon li te mania als Asiatics!!

Com era d Espanya em convidaven a cubates i no em deixaven anar me n tu!.

Tambe em vaig fer amiguico del de la barra que era Cubano, muy simpatico por cierto i em va donar (sense que jo li diguera res) la direccio d un bar latino on hi han supuestas senyoritas en minifalda,dic supuestas perque com sabeu no anire a comprobar ho, que ara soc bona persona.

Per cert, les Australianes, muy feas por cierto. Be, en realitat Australianes he vist poques, perque quasi tot son Koreanes, i he de dir que pobrets Koreanos son una degeneracio de l especie humana. Son un poc com els orcos del senyor de los anillos, que estan fets en mala gana i de trocos d especies diferents. En serio, tenen la cara cap a fora com si els haveren picat moltes avelles. Pero en fi, tambe tenen dret a viure animalets.

Esta nit eixire amb el meu cosi Alberto. Un altre dia ja vos contare perque he arribat a la conclussio que l angles es un idioma inferior. Pero aixo sera altre dia.

Passevo be. Per cert, baix de l apartat de La Canasta Imposible estan les primeres fotos. Pronte pejare mes.

Besitos!!

La canasta ¿imposible?

2007-09-05T22:10:00.000+01:00

Bé, com algun dia ja tocava en aquest bloc parlar de publicitat, qué millor que parlar de la publicitat feta per nosaltres. Ahir la Renfe va cel·lebrar un concurs anomenat la canasta imposible, on es tracatava d'encistellar desde darrere de la canasta i el premi era anar a Sevilla en AVE a vore el partit d'esta nit de la selecció Espanyola (q està guanyant contra Croàcia després de remontar). Va estar molt bé i a mi personalment me va emocionar vore algo que hem fet plasmat en varies estacions on passa molta gent tots els dies. Els textos els va fer el australiano i els dibuixos mi menda, en el meu particular estil que no ha canviat desde els 10 anys jeje. Com no m'abellix escriure mes aci vos dixe en les fotos:

Les primeres fotos.

2007-09-04T12:14:00.000+01:00

Este mati he anat a pegar una volta per la city with my new friend Francisco.

Francisco es un Italia, perque la resta de compis son indis o Koreanos, hem fet un poc de appartheid, pero hui ja hem parlat amb tots i ens han contat que menjar cow is very bad.

Lo mes fort que m ha passat hui es que he anat a l embaixada espanyola, es que tenia nostalgia, no... era per a acompanyar la meua cosina. I alli hi havia gent de Valencia capital tu, i no solo eso, sino que cconeixien Sagunto i el mes espectacular, que el tio ixe coneixia a gent de les Valls tu!!

Si es que no pot ser.

Be, aci teniu les primeres fotos.

L ocea Pacific. (Manley).

Uns bichos que desdejunen en nosaltres tots els dies.

La opera House.

Hello my darlins!!

2007-09-03T04:01:00.000+01:00

Que pasa xavales?
Doncs finalment contra tot pronostic he conseguit creuar el xarco sense molts problemes. Be, en Seul quasi perc l avio pero he de dir que no va ser culpa meua. Resulta que el meu vol es va retrasar 40 minuts i en el canvi d avio no respetaren ixe temps. Entre aixo i que els Koreanos (molt lletjos por cierto) m escuadrinyaren tota la maleta quasi no arribe a temps. A banda d aixo mon tio em va acollonar, per que em va cridar dient me que on era que portava dos hores esperantme? Pero aquesta vegada va ser ell el que va arribar un dia abans.Si es que em ve de familia.

Esta be aixo de no liarla sempre, intentare fer ho mes a sovint.

Per altra banda el vol molt be, llevat que anava tota l estona fugint del sol i que estava rodejat de Xinesos ,Koreanos i Japos. Els Koreamos molt guarros por cierto, nomes fan que tirar gargallaes i uno me va dir que estava sentat en el seu lloc i li vaig dir en valencia que si no sabia llegir i que no m agobiara. A l avio tenia una pantalla tactil (nos llevan anyos de ventaja estos Koreanos) i podia vore les noticies i peliculons. En 24 hores vaig vores Spiderman 3, Shrek 3, 300 i Casablanca.

Una volta a Sydeny, mon tio estava esperantme i em va obligar a dormir. Viu en una casa a les afores amb un jardi ple de bitxos, pero bitxos als que els tens que parlar de voste. Aixo no son mosques, son helicopters i les sargantanes medixen 20 cm, sort que la gosa se le menja. Per a tranquilitzarme em va dir que si veia una red back (una aranya molt verinosa) que passara d ella. Claro, claro.

Per altra banda a ma casa hi ha un virus que ja ha afectat a tot el mon excepte a mon tio i a mi, aixi que d aci res estare malaltet.

Hui he comencat les classes i estic al level 7 tu, intermig. Pero crec que quan descubrixen que soc un fraude em tornaran amb els altres.

Bueno darlings, que my cousin is waiting me. Ja vos contare i disculpeu les errades que no tinc temps i no puc posar el teclat spanish.

Kisses.

Per un pis sense trainees!!!

2007-08-29T02:30:00.000+01:00

És oficial, el meu nom ja no apareix lligat a la paraula trainee a la intranet de la meua agència. A finals d'esta setmana signe el meu primer contracte laboral per a començar a contribuïr a la construcció i engrandiment del nostre país deixant enrere un passat ple d'espirals de gasto per al estat i per als meus pares.

Després de tres mesos gratis, i quatre semigratis, en l'esforç econòmic i mental que això suposa, he aconseguit un contracte laboral que em servirà per a cubrir gastos a la capital del regne. La veritat és que estic content ja que faig el que m'agrada en una empresa important i que em serveix com una molt bona oportunitat per a adquirir experiència i conèixer de prop el que he estat estudiant a la universitat. Estarem d'acord en que es injust, però de moment crec que val la pena.

----------------------------------------------------------------------

Bé, com molts ens heu fet arribar, efectivament, el bloc ha estat mort estos mesos. Tal i com la nostra lectora Miriam havia apuntat en un comentari al post anterior, hem estat ocupats. Sabeu que he tingut visita de la meua ianqui preferida, i he tingut poc temps per a escriure, pero això va a canviar i a partir d'ara escriuré més. A banda, Robert pronte arribarà a Austràlia i ens contarà les seues peripècies per aquelles terres. Si escriurà desde Sidney o desde Seül dependirà del èxit que haja tingut fent el transbord a Corea del Sud.
En conclusió: este bloc va a experimentar un creixement quantitatiu i qualitatiu molt important que no us podeu perdre.

Mentre, al pis de les delícies segueix el trafec d'habitacions. Durant estos dos últims mesos el pis ha allotjat a 5 persones i a algún convidat puntual.
Josep i jo ens hem canviat l'habitació dues voltes... i això no és fàcil. Una habitació com les nostres té molts trastos i fer el trasllat, ordenar tota la merda i netejar no és cosa de 10 minuts: hora i mitja - dues hores ens va costar!!
Acumulem periòdics, revistes de dudosa talla moral, mascotes "de peluche", cables, maletes... Som pitjors que ixes agüeles amb Síndrome de Diógenes dels telediarios, que han tingut que ser desalotjades de casa seua perquè la merda les ha fet fora.

Vos deixem esta "instantànea" per a que vegeu els moments de desesperació que vam patir durant el trasllat.

Besets a tots i totes!!!

Les delícies fan esport

2007-08-21T23:42:00.000+01:00

Encara que açò no deuria ser novetat, hem d'informar a tots els nostres amics, amiguitos, coneguts, enemics i demés categoria de persones que visiteu el bloc, que els membres del pis de les delícies (incloent Hèctor i Stepheni) fan esport totes les nits abans de gitar-se.

Ací podeu vore com els xics del Camp de Morvedre es batien a hòsties (perdó per l'expresió) al saló del nostre pis. Es tracta de la consola Wii, que el nostre amic Hèctor ha portat per que puguem variar un poc de les partides de Pro Evolution Soccer, que ja començaven a estar desfaçades.

Practiquem golf, tenis, "bolos", beisbol, boxeig... a banda de carreres de vaquetes... És la una de la nit i acabem d'apagar la Wii.

Bona nit a tots!!!

el nostre amic Pepinin

2007-08-09T08:04:00.000+01:00

Hola a tots. Com diu Robert el bloc sembla que està en hores baixes. Per això, vos deixe amb el relat d'algu qui va ser component d'aquest el nostre pis:

"Hola, soc Pepinin i vull contar-vos la meua vida: Jo era una alegre i feliç pepino que vivia amb la meua familia allà al camp, en meitat del no res, allunyat de la civilització humana (cal remarcar açò, perquè al meu hort estàvem més civilitzats que els humans...) Fins que un mal dia, un grup de rumanos ens va arrancar de la terra a la meua familia i a mi. I el mes trist, ens van separar. Vaig caure en una terrible depressió ja que creia que mai mes tornaria a veure als meus pares i als meus 14 germans. Em van col·locar en un lineal d'un horrible supermercat d'una horrible ciutat. Allí, rodejat de pepinos desconeguts i d'altres hortalisses que no havia vist en la meua vida, només esperava el dia que per fi me'n aniria a l'altre barri. En això que un xic, amb pinta de despistat però de bona persona (o aixo creia jo) em va agafar amb delicaesa i em va introduir en una cistella amb tot un conjunt de productes extranys. I així va ser com vaig arribar al pis de les delicies. El meu nou habitatge estava molt bé, tenia una cómoda bossa on descansar i al estar en un estant d'un armari tancat, ni el sol ni la calor em danyaven. Des d'allí m'ho passava d'allò mes bé sentint els comentaris jocosos dels components del pis, sobretot d'un tal Josep que se veu que es la bomba. Inclús algun dia hem deixaren jugar a la play! tot era meravellòs, però clar, el temps passa i els messos passen factura...El dissabte passat, la desgràcia es va tornar a creuar a la meua vida. Estava tranquilament reposant al meu armari, quan de sobte, algú va obrir per agafar unes botelles d'alcohol quan em van descobrir...M'agafaren i llançaren al fem. Les persones amb les que hem vaig creuar de camí es tapaven el nas, i gesticulant em feien veure que feia mala olor. Ha! hi hauria que veure l'olor que fan ells si estigueren 6 messos tancats en un armari. En fi, supose que hauré d'acceptar que estic podrit i que la meua vida toca al seu fi. Mentre escric aquesta despedida desde el cub del fem (he agafat l'ordinador aprofitant que no hi ha ningú a casa) vull agrair-li al meu amo Robert que no em menjara i que m'hasca deixat disfrutar d'una vida tan plena. Gràcies i fins sempre. Ens veurem al cel de les hortalisses, on prompte em retrobaré amb la meua familia".

Sobrecollidor. Descanse en pau, Pepinin.

El bloc agonitza

2007-08-07T13:53:00.000+01:00

Hola amigues, amics, enemics que ens visiteu...

Con el ritmo que marca la sociedad actual, es muy difícil encontrar tiempo para escribir en tu bloc...

Fora de conyes. Entre alguns que currem molt, altres que están de vacances i els visitants que no dixen cap comentari açò se' n va a pique.

Però vos promet que des d' Austràlia deixaré constància al bloc de les meues desventures i faré el posible per reviscolar-lo, igual que tractem de reviscoalr la planta de Steff.

Per cert Josep Mari, ja t'hem realitzat l' ingrés del pis.

Salutacions.

Siempre segui la misma direccion, la dificil la que usa el salmon...

2007-07-16T08:36:00.000+01:00

Sí amics. Després de 13 anys intentant asistir a un concert de Calamaro sense èxit, de vegades per problemes econòmics i altres perque no quedaven entrades aquest dissabte vaig estar a Benidorm.

Per fi, allí estava el prolific autor que eleva la música popular a la categoria d' himne, el que ha posat banda sonora als bons moments i als roïns, a les derrotes, victòries, empats, desenganys, borratxeres, peleas, caballos... Moments que sonaven amb la música de Calamaro de fons.

Va ser un concert per a Calamaristes, repasant la seua carrera en solitari sense oblidar els temes més coneguts com Paloma, Flaca, Crimenes perfectos...

Missió acomplida, ja em puc tallar les venes.

Per cert, Fito molt bé.

Salutacions.

Amiguets

2007-07-16T08:12:00.000+01:00

Vaja, sembla q tenim el bloc una miqueta-bastant abandonat...ens haureu de perdonar, però amb el nou treball i l'estiu i tot això no trobem temps per escriure. Però no sé q faig jo demanant disculpes si soc el q ultimament més entrades crea. Els meus companys de pis estàn encara mes ocupats q jo ( i no escurant ni netejant la casa, precisament jeje)

Bé, com tampoc ara tinc temps de currar-me una entrada (robert esciurà ara, ja que m'acaba de vore que estic al blog i ja sabeu com es, culo veo culo quiero) vos dixe el video d'un amiguet ecuatorià de Frederick molt majo i salao:

Les vacances de Frederick

2007-07-03T18:58:00.000+01:00

Supose que molts de vosaltres us preguntareu que és de Frederick ara que ja s'acabat l'escola i que els seus pares encara no tenim vacances. Doncs bé, com no anàvem a deixar al pobre animalet ací sol a casa morint-se de calor sense despegar-se de la Play o fent el gambitero per ahí, vam decidir que anara a passar el mes amb la tia Lali, allí a les Valls. La tia Lali l'alimenta molt bé, tant que a agafat uns quilets i tot. L'hem apuntant a l'escola d'estiu i està la mar de content: un dia a la platja, l'altre a la piscina i també a fer excursions per la muntanya. I la setmana que ve encara estarà més content, ja que el seu amic d'aci del "barrio", Josete, anirà cap allà a passar 15 dies i de pas vorà per primera vegada el mar.

La seua arribada a terres valencianes ha suposat que Frederick es retrobés amb les seues arrels. Als xiquets de les Valls ara els diu: "Trongo, que t'arrangue el cap". El xoc cultural entre el nostre xicotet urbanita amb els xiquets de poble ha sigut enriquidor per les dos parts. L'altre dia ens contà que li han ensenyat a caçar "gamusinos". Si voleu saber alguna mes sobre les vacances de Frederick, podeu preguntar al seu pare biològic. Salutacions a tots i bones vacances a qui les tingau...

Frederick equipat per anar a l'escola d'estiu

la droja e guenas

2007-07-02T09:18:00.001+01:00

xiquets, dieu no a les drogues...

Madrid, allà on es creuen els camins

2007-07-01T22:00:00.000+01:00

Com dèia eixe progre madrileny, Madrid és el lloc on es creuen els camins i la mar no es pot concebre. I és cert, l'estiu està ací i l'olor de la mar no es percep des de la villa madrileña, la humitat dels pobles costaners (que desperta tantes expressions de queixa quan la sofrim) no existeix al centre de la península i l'asfalt crema.

Paelles fetes amb llenya un diumenge resacós, caminar per la platja, llegir un llibre a la terrassa de l'alcria amb els peus a sobre una cadira, visitar geladeries a la vora de la mar amb els amics, donar voltes amb bicicleta, partides de truc en família, beure i xarrar fins que el sol s'intueix pels colors del cel...

Serà estiu al Corte Inglés, serà estiu per als xiquets que corretetgen pel carrer, per als turistes que es concentren a la Puerta del Sol, però fins que jo no fique el peu a la meua alcria d'estiu el divendres que vé, per a mi, l'estiu no haurà arribat.

"Robertades"

2007-06-27T00:33:00.001+01:00

Podria haver-me-ho guardat per a mi, podria no haver-ho contat i ningú ho havera sabut mai.
Però amics meus, preferisc compartir-ho amb tots vosaltres.
Hi ha coses que tot i que no tinguen lògica, agafen un nou punt de vista i una explicació quan venen protagonitzades per la meua persona, així que vaig a anomenar a aquestes accions paranormals "Robertades".

Amb mi tot és possible, per això pocs van a sorprendre's del que vaig a contar. Resumint: Vaig pedre el vol a Roma.

Doncs sí, tot va començar un dia que vaig dir "Xe, me' n vaig a Itàlia a vore a la meua amiga Treisi". Jo per aquella època treballava a Delvico, i tenia pensat demanar el divendres de festa per a aprofitar la meua estància. Total, que vam fer una entrevista a Tequila i com sabeu ens van agafar. Aixina, que amb el temps vaig a nar suposasnt que tenia el viatge per la vesprada, perque no m' enrecordava que el meu propòsit primer era agafar festa i vaig pensar que tenia el vol per la vesprada.

Per a confirmar-ho no vaig vore el correu i vaig confiar en el meu sentit de la lògica que ara sé que mai he tingut.
"Com fins a les sis del mati no hi ha metro, està clar que el bitllet es per la vesprada", vaig pensar.

!Mal!! El bitllet era per el matí.

Primer error, pensar que jo havera pogut preveure que no hi havia metro quan em vaig treure el bitllet com el que compra un paquet de xurros, sense pensar molt. Segon error, dóna igual perque amb el primer error el meu vol ja havia eixit, però de totes formes no havera pogut arribar al vol de matí a no ser que m' havera gastat una pasta en el taxi.

Total, que a les 11 del matí m' arriba un missatge de móvil de Treisi, que m' estava esperant a l' aeroport. Clar, jo al principi vaig pensar que estava flipà. Després un mal presentiment em va recorrer el cos i amb la confirmació eixe mal presentiment esdevingué en furia. Però bé, com sabeu que sóc un tio tranquil, vaig decidir que ja que l' havia empastrat i la pobra Treisi s' havia mascat tres hores de tren per vindre a replegar-me podia pillar altre vol. Com sabeu no es que me xorren, però seria molt trist presentar-me en casa dient que havia perdut el vol.

Quedava el pas de dir-li a Treisi que havia perdut el vol. Igual no vos sorpren gens que a ella no li va causar cap sorpresa, És més, pobreta estava convençuda de que la liaria i així va ser.

Així que si eren les 12 vaig pillar el de les 15.00. Vos vaig a evitar més xapa, si voleu vos ho conte en altra entrada però vos he de dir que va ser una odissea i que quasi perc novament el vol. Estava per dir-li a Treisi "Ho sent, jo ho he intentant però no he pogut arribar".

Bé, en altra entrada vos contaré detalls de Roma, de moment vos ensenye unes fotos. Per cert, al tornar quasi la tornem a liar, perque Treisi també és molt gran.

Per acabar i per a que les meues accions no caiguen a l' oblit, he pensat que amb respecte i sense faltar podrieu ajudar-me a fer una selecció de les millors "Robertades". És a dir, les meus ampastraes més divertides. Això sí, recordeu que vos puc censurar a tots.

Bé, per la meua part res més de moment. Fins prompte.

Salutacions!!

La llibertat torna a Draps Bruts

2007-06-20T13:41:00.000+01:00

Després d'uns dies de confussió i de supressió de les llibertats (concretament de les meues) per fi torne a ser administrador d'aquest bloc. Desitge que els fets tan greus que han ocorregut dies abans no es tornen a repetir, pel bé de la llibertant i la tolerància en aquest, el nostre bloc. Pel que sembla, aquest "hacker" aspirant a "caudillo" ha entrat en raó. Felicitem-nos tots.

Ara, deuriem de prometre fer entrades de major qualitat i, per què no? parlar algun dia de publicitat...

Hackers en la web

2007-06-19T22:41:00.001+01:00

Demanar disculpes als nostres visitants habituals (que ens consta que sou uns poquets). Pareix ser que hem sofert un atac informàtic per part d'uns integristes madridistes que van modificar el nostre banner amb l'escut del millor club de futbol del segle XX. Ja s'ha procedit al canvi i el nostre banner és tal i com es va dissenyar originalment.

Des de l'administració d'este bloc, demanar les més sinceres disculpes a totes aquelles persones que s'hagen pogut ofendre per haver tingut que vore al banner de "Draps Bruts" l'escut del campió de lliga 2006/2007 el dia que aquest marcava tres gols al Mallorca, deixant als barcelonistes com xiquets a "l'escaparate" d'una paraeta sense cap cèntim a la butxaca (tan prop i tan lluny al mateix temps...).

Fins i tot David Beckham, ha demanat disculpes i s'ha mostrat "cabizbajo" pels fets ocorreguts.

Un segón atac hacker s'ha produït hui sobre les 10 de la nit, i ha modificat una imatge d'un post anterior. Es tracta d'un fet molt greu, fruit del més baix sentiment de l'enveja i de la rabieta infantil per part d'uns altres integristes, els catalufos barcelonistes. Podria eliminar-lo (des de que sóc administrador únic d'este bloc) però això es una cosa que jo no faria...

Colp d'Estat en Draps Bruts

2007-06-18T21:28:00.000+01:00

A l'igual que en l'any 1936 es va encarregar de fer un altre madridista molt conegut, hui han donat un colp d'estat en este bloc. M'han desposeït per la força del meu dret legítim i democràtic de ser un dels administradors. No sé quan durarà esta entrada, ja que es possible que la censura la elimine, a l'igual que tampoc sé fins a quan estarà eixe escut en la capçalera...veient com està la situació només puc dir:

NO PASSARAN!

RESISTÈNCIA!!

Lliçons de Mitologia (chapter 1)

2007-06-18T00:15:00.001+01:00

No puéde ser. NOOOOooooooooooooo!!!!

2007-06-12T10:55:00.000+01:00

Ara amigues i amics, vos vaig a ensenyar un dels videos que més m' han impactat els últims mesos.

El protagoniste és el màxim representant del technofolklore a Ecuador. Ell és DELFÍN!!! (hasta el fin).

La primera volta que el vaig vore vaig pensar que a este tio o bé li faltava un regó o bé tenia molt poca vergonya. Però el que en realitat passa és que els ecuatorians tenen altres gustos, sense ànim de començar ací una discussió cultural. Els seus gustos són tan vàlids com els nostres.

El que no puc discutir és que el que ha fet Delfín té molt de mèrit, ha aconseguit tot un super hit sense grans mitjans i sense utilitzar les tècniques marquetinianes tradicionals a les que les discogràfiques ens tenen acostumats.

Anem per pasos. Primer, el tio no està molt allà. Vull dir, que no és que siga precisament Ricki Martin o Chayane. Tampoc té un "ritmo endiablado" a les seus caderes, i la seua vestimenta deixa molt que dessitjar per a ser un gran artista internacional sudamericà.

Normalment, al que ens tenen acostumats quan el tio es lleig és a que la cansó mole, o que com a compensació apareguen "estupendas señoritas en minifalda" que ajuden a atraure l' atenció i a suportar el videoclip. Aquest no és ni un ni l' altre cas.

Segón, hi ha que tindre poc de coneixement per a utilitzar les imatges reals dels atemtats del 11 S al seu video. Val que no hi havia presupost, però que pose imatges del carrer, de floretes, de gent passejant...no sé. És que el tio comença amb els informatius.

Tercer, la lletra. El que pot salvar una cansó mediocre i convertir-la en un clàssic de l' estiu és una rima que es pegue i es repetixca. Però Delfín no volia composar un hit, ell volia fer un himne generacional. Per això va passar olímpicament de la rima per a guanyar en llibertat narrativa i aconseguir un llenguatge més expressiu. Per exemple, els dimiutis i les exclamacions ens transmeten el dol del artiste i fan que sentim la catàstrofe més pròxima, independentment de paissos, cultures o ideologia.

Tot un poeta. Les hores que haurà dedicat Delfín buscant la paraula adequada per a cada frase "ésta no", "mejor esto", "trago de whiskey rompo el papel y vuelvo a comensar" Com sabeu una obra mestra requereix paciència.

Quart, la seua superactuació. Ell ho viu. Se'l veu afectat al xic eh? Es nota que troba a faltar a su "amorsito".

Quint. Estratègies de venda. El tio s' autopromociona durant el videoclip!! Una volta diu qui és mamprén la cansó. És una bona idea, perque hi ha voltes que sents una cansó i no saps de qui és. Pués Delfín ho soluciona diguent que ell és l' autor.

Quin tall d' animalaes.

Tot i que el millor ha sigut la repercussió mediàtica que ha tingut el colega. Allà en Ecuador és un idol, com hem dit abans es el màxim esponent del techno folklore. Però tota laculpa és dels critics, que tenen la poca vergonya de dir "No, si Delfín nunca ha estado en Nueva York. Toda la letra és fruto de su brillante imaginación".

Ni que fora Tolkien o RImsky Korsakov!!! La mare que va.

Bé, però millor que ho comproveu vosaltres mateix.

Salutacions.

"Bonito es"

2007-06-11T23:25:00.000+01:00

Dilluns és dia Factor X al pis de les tres delícies publicitaries. Roberto desconeixia el passat artistic del membre amb més sobrepés del programa presentat per la preciositat de Núria Roca.

Vos deixem amb el temazo de Miki Puig, no vos perdeu l'estil de ball i els atuends, per favor.

"No cantes blat fins que no estiga al sac i ben lligat"

2007-06-11T11:01:00.000+01:00

M'encanten els refranys. Crec que son xicotetes joies que totes les llengues poseeixen, unes perles precioses que perduren des de "la noche de los tiempos". Durant segles, els refranys i les frases fetes han ensenyat lliçons valuoses a les persones, de totes les classes i condicions. El poble ras, tradicionalment dedicat a l'agricultura i sense la possibilitat de cultivar-se intel·lectualment ha basat el seu comportament en dos pilars fonamentals: el primer, la religió, ominpresent i reguladora dels moments clau de la vida: naixement=bateig, infantesa=comunió, fer-se adult=casament i mort=funeral. El segon, la tradició i les supersticions, reflexades i comprimides en els contes, les frases fetes i els refranys. Aquests, ensenyaven a pensar a les persones. Les mares els ensenyaven als fills i així genreració rere generació, la sabiduria popular guiava la manera d'actuar, de pensar, de comportar-se davant una adversitat. L'experiència demostrava que els refranys i les frases fetes, en la inmensa majoria dels casos, encertaven. I la seua validesa continua sent indiscutible avui, al segle XXI, a l'era de les computadores i de la Internet.

Refranys com el títol d'aquesta entrada o d'altres en castellà com "Quién ríe el último ríe mejor" o "Hasta el rabo, todo es toro" ens ensenyen a no cantar victòria abans de temps, per què no hi ha res tan vergonyòs com creure's guanyador d'alguna cosa, cel·lebrar-ho, i que en l'últim moment canvien les tornes. La cara de tonto que se'ls queda a eixes persones es espectacular. I aleshores ve allò de "tierra tragáme" (sí, en argentino, q passa?). Però la terra no es sol tragar a la gent així com així i els pobres infeliços han de soportar la victòria d'aquells que no han tirat la tovalla, que son aquells que ho cel·lebren quan toca. "I qui avisa no es traïdor".

Un video d'exemple (clica ací)

Un "finde" completet

2007-06-10T21:12:00.000+01:00

Una setmana després de la creació d'aquest bloc, i després d'haver-se atemptat sobre la meua integritat i honor en ell (a l'entrada on es parla sobre la meua possible doble vida), faré la meua primera entrada per a contar com ha sigut aquest fí de setmana, tan productiu i que tantes alegries m'ha donat.

El primer fet remarcable és la visita de Miriam i Hèctor, dos saguntins que ja ens havien visitat anteriorment, i que han tornat (per alguna cosa serà). Som gent acollidora i els amics volen tornar a visitar-nos, què hem de fer?

El divendres passat vam fer poca cosa, la veritat. És costum en el nostre pis fer el que anomenem siesta nazi, que per a qui no ho sàpiga, és aquell tipus de siesta que es fa desde les 4.30-5 fins les 7-7.30 els divendres de vesprada (que no treballem). Va ser a la nit quan vam anar per Huertas a deixar-nos embaucar per la multitud de relacions públiques que t'oferixen descomptes en begudes. La paraula clau quan escoltes a esta gent pel carrer és gratis o copas a 4 €, cosa que no ocorre molt a sovint, però que amb sort ho pots aconseguir.

Arribem al dissabte, el dia en que Raúl Tamudo va obrar el seu primer miracle en vida, que li dóna accès directe a la cort celestial madridista. Sé que este paràgraf causarà polèmica, pero ú no pot resistir la tentació de parlar de la visita al bar on vam disfrutar (millor dit vaig disfrutar) de la nit més intensa de la Lliga.
Assegut a un banquet en la barra, braves, calamars i una canya: Van Nistelroy, Beckham i companyia a la tele de l'esquerra; Messi, Eto'o i Badjonhsen a la de la dreta. Vam patir molt, Josep celebrava els gols del Saragossa, la mà de Messi, la cara de Raúl a la banqueta... Jo, que el futbol no me mou massa, he de dir que estava nervioset, no podia estar més estona assegut... "Tindria que marcar el Madrid i l'Espanyol", Josep: "ni lo sueñes". Santiago Bernabeu des del cel em va sentir, donà ordre a Tamudo i es va obrar el miracle.
No comentaré l'expressió facial de Josep i el pique que es va pillar, arribant inclús a dir-me que estava fent el ridícul al bar. Davant tal afirmació, jo em preguntava des de quan no se celebren gols que donen el 90% d'una lliga al teu equip favorit. Però bé, entenc el pique, jo haguera sigut fins i tot pitjor.

Més tard ens vam dirigir a Kapital, després d'uns quants vodkes a casa. Però un altre dia parlaré de Kapital i de la tonteria del sistema de les llistes per a entrar de bades als garitos de moda de la capital espanyola.

Diumenge. 7 p.m. Gran Vía madrileña.
Robert i Josep Maria tenen sed. Una coca-cola? Un gelat? Mmmm. Millor una orxata!! Com a bons valencians, rebutjem la possibilitat de saciar la nostra sed amb una beguda ianqui amb gas, volem orxata:
-I si entrem allí?
-No tindràn orxata.
-Ja, on peguem? Estem en Madrid, tio.
-No sé, caminem i ja vorem.
-I si ens fem un gelat.
-No, no. Intentem-ho.

Resumint, Robert i un servidor vam passar un diumenge al FNAC, prenent una orxata a la Gran Vía (2,5€) i passetjant per la Plaça Major. Si ens haguerem agafat de la mà, haguerem paregut novios. I si vos conte com vam acabar la nit... al nostre sofanet, juntets, veient una peli que hem alquilat...

Espere que el cap de setmana dels nostres amics lectors del bloc haja sigut igual de tendre, mogut i armoniòs.

Abraços i besos a tothom.

Comunicat d' última hora.

2007-06-08T11:03:00.000+01:00

Amigos, enemigos y familia.

Por motivos ajenos a mi voluntad, un fin de semana más me veo obligado a permanecer en esta #**GRFFXXX" !!! ciudad, por lo que no podré visitaros.

Disculpadme, pronto nos veremos camaradas.

PD: En realitat me quede no per que en Delvico ens estiguen prenent el pel i tingam que retrasar la signatura del contrat fins al dilluns, si no per que venen la meua Super Mega Requete Maxi Amiga de l' ànima Miriam i Hèctor (perdona tio, però se m' havien acabat els adjetius).

PD2: Se me ha ido la piña y he escribido en castenayo.

Salutacions.

Misteris de l ' existència.

2007-06-07T18:27:00.000+01:00

Qui som? D' on venim? On anem? Qué haces? Qué has comío?

A mi és un tema que particularment no m' interessa, normalment. Perque hui he vist una cosa que m' ha estabornit.

Potser no ho apreciu molt bé pel tamany de la imatge, però si cliqueu damunt d' ella i vos fixeu un moment en el personatge més situat a la dreta de segur vos sona.

Sí, exacte, això em pregunte jo.

Qué fa el nostre company de pis Josep Maria a la foto?

Hi ha diverses hipòtesis.

1. Josep Maria porta una dobe vida.

Ell per una banda va de ciutadà politicament correcte però per altra es relaciona amb personatges freaks de dubtosa reputació i perd l' oremus, probant tot el que la mala vida t' ofereix. Mireu si no la seua expressió picaresca.

2. Han agafat una foto de Josep Maria i l' han publicat sense permís aplicant-li un filtre, pel que el nostre colega pot reclamar drets d' autor.

3. El seu orige es remonta a un univers paralel, quan la matèria es va dividir en particules positives i particules negatives. Per tant ens trobem davant el Josep Maria negatiu.

La altivez del tipo de la imatge contrasta amb la parsimonia que caracteritza el nostre amic.

El problema és que si Josep Maria + i Josep Maria- entren en contacte pot pegar un esclafit tot i anar-nos-en tots a prenre pel sac.

Seguirem investigant aquest extrany succés. Qualsevol aportació l' acceptarem de bon grat.

Salutacions.

Alta cultura

2007-06-06T10:26:00.000+01:00

Per a tots els amants i les amants de la poesia, que sé que en sou molts i moltes:

Exili (Pere Gimferrer)

Clavats a la paret, el signe Rossinyol,
el signe Cadarnera, noms d'un batec, d'un crit,
o l'Estornell, el passatger dels boscos,
una claror d'imatges en un moment verbal:
la llum en simulacre, el so del mot fet mot. Hem dit la tarda groga
o la caputxa de l'hivern, la conca
de plom del riu que esmola el glaç del cel,
la desafecció del mot i el món visible:
diem mots, però no diem el món. Impur, el vespre ens crida
amb un penell de llum al cel estrangulat de vermelleses,
la cacera dels signes i dels mots falconers.
I ni tan sols de signes vivim: del so dels signes, no la vida del mot, sinó la pell del so. L'entelament del món a l'obaga dels mots.

I ara, rectiat de la boca d'un gran poeta i trobador, reconegut internacionalment (al segon '35)

http://www.youtube.com/watch?v=5m95BZOKDPs

Telegrama de última hora

2007-06-05T10:04:00.000+01:00

Roberto y Josep han encontrado nuevo trabajo. STOP
Dejan Delvico para ir a Tequila TBWA. STOP
Por fin podrán dejar la mendicidad y el repartir folletos. STOP
FIN DEL TELEGRAMA

Repartint il·lusions

2007-06-05T09:33:00.000+01:00

Molts i moltes de vosaltres de segur vos pregunteu: però qué fan estos xiquets per a sobreviure en la gran ciutat amb 300 € al més?

Doncs bé, ací està el nostre secret. Repartim publicitat.

I no és un treball fàcil no. Tens que alçar-te matinet, patir fred, calor, fam i soportar els insults que et propinen molts seguidors del PP.

A la foto podeu veure una dona que es limita a fer-me el vacío. Però alguns (i algunes més bé) m' han arribat a dir:

"Inmigrante de mierda!", "No queremos propaganda", "vuelvete a tu Puto País!",

I qué és el que repartim? Doncs de tot, des de Cursos i Masters fins a famosos bruixots que en una setmana et curen tots els mals que et pugues imaginar, i amb garanties eh? que si no et tornen els dines tú.

La veritat és que la gent passeu prou d' aquestes coses. Mira que sou cabrons eh?

Xe agarreu-ho que no vos costa res tú!!

Si al llarg del dia, a una sola persona, a una sóla l' he pogut ajudar a trobar allò que buscava, la meua tasca haurà contribuit a aportat alguna cosa a aquesta societat nostra.

Bé, us deixe, que he d' anar a portar a Frederick al metge.

Salutacions.

+18: Exposex

2007-06-04T22:41:00.000+01:00

Hi ha imatges que parlen per elles mateix. Que ho disfruteu...

¡¡GRAN OFERTA!! Ahora puedes tener las imágenes más calientes del Festival Erótico de Madrid, sin censurar, por tan solo 6 euros. Encargos al 627387774.

Frederick

2007-06-04T10:56:00.001+01:00

Hola gent. Pareix que més mal o més bé, el nostre bloc comença a funcionar.

Per això, ara ha arribat el moment de presentar-vos a una personeta sense la qual, la nostra estància no seria el mateix.

Ell ens plena de candor, de llum i d' amor i ens alegra els cors. Com ho diria jo? Ell s' encarrega de posar harmonia en la nostra crispada convivència. El seu nom és Frederick. I sí, com haureu intuit, és el meu fill.

Bé, la veritat és que no ho tinc tan clar. Un altre dia vos contaré la història. La qüestió és que un fill et canvia la vida. Et fa sentar el cap i ja no tens les mateixes prioritats.

Des d' ací agrair als meus companys de pis, els seus oncles, que m' ajuden tant en la seua educació com en aquelles tasques que un xiquet deu tenir cobertes.

Per exemple, l' altre dia Frederick li va pegar a un xiquet gitano, i Josep Maria, amb la diplomàcia que el caracteritza va anar a parlar amb els seus pares. Quasi l' obrin com una mangrana però ell va solventar la situació i ara són tots amics. Josete, que es día el xiquet ara és un dels millors amics de Frederick.

Josep també està molt pendent d' ell, l' altre dia m' informà que el meu fill es relaciona molt amb "pinxos" i està adoptant un argot "barriobajero" que no ens agrada gens com "Dronko, que t' arranko la cabeza", "Me comes el papo", etc, etc.

Però en fi, ja anireu coneguent a aquesta personeta que s' ha convertit en un membre més de la familia.

Salutacions.

No llegiu este bloc

2007-06-03T18:46:00.001+01:00

Vos advertim que este bloc pot ferir la vostra sensiblitat, pot causar transtorns de personalitat, sifiils i gonorrea. Tot i que vos hem avisat, podeu dirigir les vostres queixes al telèfon 555-914673759. Pregunteu per Frederick. En seguents entrades, ja anireu coneixent-lo.

Dit aço, i veient que encara seguiu llegint el nostre bloc, vos expliquem el seu propòsit i orige.

El propòsit és contar-vos tot allò que sen's passe per el cap o per l'entrepierna. És a dir, coses relacionades amb la publicitat, amb la nostra convivència al pis i amb esta "gran" ciutat, que té coses bones i moltes més de roïns, però que ens ha acollit com si fills del Madroño o del Gayardón fórem.

I pel que fa al seu orige, doncs bé, es remonta a un diumenge resacòs en el que estavem destruits i l' últim que ens abellia era complir amb les nostres obligacions de bons madrilenys i acostar-nos al Retiro, o anar a "Latinear" per la Latina (disculpeu-nos la redundància). D' ahí que aquestes línies reflexen el nostre estat de poca lucidesa mental.

Però tranquils, que prometem entrades d' una major qualitat literaria en el futur. Com diria un amic nostre, I per què no?

Com la xapa que vos acabem de soltar no us interessa, vos anem a compensar amb "mazo" fotos guarrillas.....