Draps Bruts

Sexo en vivo en el metro

2008-09-23T22:54:00.001+01:00

I no ho diem nosaltres, no. Ho diu el periòdic gratuït "metro" en la seua edició de hui. I és que resulta que açò és una ciutat plena de vici on hi ha gent que queda en el primer i últim vagó de metro de les línies 1 i 2 per a posar-se morat de tocamientos davant de tot el món.

És el último grito, és "lo que se lleva" en el sexe ràpid i coxino en la capital de la regió governada per Espe. Ara entenem perquè Roberto es va traure el Bono Metro mensual amb tanta celeritat.

El apocalipsis va a llegar

2008-09-11T10:37:00.006+01:00

Sí sí... i ens descollonàvem del borratxet ixe del pro grama de Dragó, però és que és cert: l'apocalipsi està al caure i pareix no preocupar a ningú. La nit del dimarts va ser el primer avís, i vindran més, ja voreu.

Rondava la una de la matinada, quan els tres amiguitos es disposaven a dormir i reposar forces per a una nova jornada laboral... De sobte es va ficar a ploure, cada volta amb una intensitat major, al mateix temps que anava incorporant-se progresivament algún que altre granís. Era fins i tot graciós sentir ploure i escoltar "de vegà en quan" algún soroll d' una pedra de gel colpejar els cotxes. Pero... Ai xiquets! De seguida van vindre 15 minuts en els que només caia pedra de forma torrencial! El soroll era "ensordecedor": els cotxes, els vidres i les persianes rebien colps de forma indiscriminada, i segons conten amics i coneguts dels habitants d'este pis, la pedra va foradar cadires de plàstic d' àtics i terrases de la capi.

Al finalitzar la plutja de gel, els tres amiguitos ens vam armar amb mòbils i càmeres de foto per inmortalitzar l'estampa que oferien els carrers de la nostra "urbanització" i el Paseo de las Delicias. El resultat: com si fora Berlin després d'una nevada en febrer.

I que sabem del nostre carrer?

2008-09-09T23:53:00.003+01:00

El nostre carrer (o passeig) té un nom preciós, no crec que hi haja a Madrid un carrer/passeig amb un nom tan entranyable, senyorial i bonic. Però que sabem d'ell? Actualment és transitat per joves, vells, nens... xinos, moros, valencians, latinos... però un dia va ser trafegat per la crema de la societat madrilenya, i fins i tot el museu del Prado té una pintura de la nostra apreciada vía.

I per a seguir amb un poc d'historia, apreciats lectors/es, vos diré que pel nostre carrer es passetjava "lo millor" de la Villa y Corte: majos i majas, chisperos, manolas, dames, caballers i militars... sent més popular fins i tot que el Passeig del Prado, ja que el de las Delicias baixava fins la vora del Manzanares.

En el cuadre que podeu veure, s'observa un grup de caballers parlant amb una bella dama que pujava enmig de l'arbereda, de la que encara es conserva la seua essència.

El pis de Delícies fa esport

2008-08-27T21:20:00.003+01:00

Sí amics. Josep, Robert i jo fem excercici i anem a còrrer. Si Josep Lluís i JM van celebrar junts el primer aniversari de la primera eixida maratoniana amb una altra carrereta, la cosa no es va quedar així i hem repetit 3 voltes més.
Per suposat, Robert seguia corrent en una altra ruta amb un ritme trepidant que ni jo ni Josep Lluís ens atreviem desafiar. Però hui, un dels Joseps ha osat fer la ruta de Robert amb Robert. Finalment, 28 minuts a ritme trepidant que quasi fa que el cor em surta per la boca.

A continuació vos fique el recorregut de hui... 3,3 kms (aprox.) en 28 minuts.
(Ah! I ahir vam anar a la piscina i vam emular a Phelps)

Ver mapa más grande

Amor per la bandera.

2008-06-20T12:06:00.002+01:00

Com canvia el temps a les persones.

Josep Maria, aquell jove idealista, que asistia puntual cada 25 d' Abril per a reclamar el respecte a la llengua (o com ell cantava, la independència dels països catalans) ara té uns idelas ben diferents.

Primer va començar donant-li suport al Reial Madrid i a Raúl, d' ahí va anunciar que es sentia orgullós de ser espanyol, i a manifestar amb el cap ben alt que al seu DNI es podia llegir ben clar "Nacionalidad Española".

Quan d' amor per la patria! qué bonic!

La seua progressió és espectacular. Però ahí no acaba la cosa, Josep Maria no es conforma amb ser espanyol, vol que el seu amor per la bandera es contagie a tots els espanyols, sobre tot a aquells escèptics que no senten els colors. Per això, canta els gols de Villa com el que més. Perque quan Villa marca un gol, és Espanya qui marca, i per això té una gran bandera d' Espanya al seu cuarto.

Tranquil Josep Maria, jo t' ajudaré a contagiar l' esperit d' espanya.

Que tot el mon veja el teu amor per Espanya.

Viva Espanya, conyo!!

air berlin

2008-06-10T23:12:00.002+01:00

Videonotícia

2008-05-08T00:26:00.007+01:00

L' aspecte de l' habitació de Josep (a les 24h d'anit)

2008-05-05T01:04:00.006+01:00

Do you remember?

Spot de Nike flipant

2008-04-29T18:05:00.001+01:00

Ministeri d'Economia i Hisenda

2008-04-09T00:16:00.004+01:00

Poc se sap encara sobre la formació del nou govern a Espanya (i de les noves cares a l'oposició). Continuarà la ministra de foment després de la xapussa del AVE a Barcelona? Repetirà la Chacón al cap del ministeri de vivenda? Será "la ambición rubia" la nova lideresa dels populars? Fins el moment, tot son hipòtesis i especulacions.

Però al Pis de les Delícies ja es van clarificant els nombraments, i un dels més importants, si no el més important, és el ministeri d'economia. Per petició popular, ací un servidor és l'encarregat de que l'economia d'aquest pis no se'n vaja avall i aguante la pujada dels tipus d'interés, la pujada del pa, ous, oli, llet, galetes chiquilín, chillit bang i revista FHM.
Les noticies que ens venen de la Reserva Federal nord-americana, el Banc Central Europeu i l'Organització de Països Exportadors de Petroli no són bones, i per afrontar aquesta època de vacas flacas, els membres del pis han sabut elegir a una persona responsable i coherent. Des d'este bloc, BOE del nostre pis, vull expressar la meua gratitud als que m'han proposat per aquest càrrec de forma oficial, que ja venia ocupant des dels inicis de la convivència al pis.

I per acabar, i com a mostra de les bones accions i el treball ben fet d'aquest ministeri, vos copie a continuació una de tantes tasques a les que este ministre es veu en obligat:

Si punxeu sobre la imatge ho podreu vore més gran i podreu comprovar també com Josep i Robert es demoren en els seus pagaments de les factures de telèfon i Internet que estan domiciliades al meu compte corrent.

Crònica GP Pasqua 2008 (versió periodista esportiu)

2008-03-27T00:03:00.011Z

Mika sorprende en el GP Pascua 2008

Vicent Granel, Benilemans.

Con el equipo de La Plana como máximo favorito en las primeras pruebas de neumáticos, los de Sagunto llegaron a Benilemans con las esperanzas metidas en Héctor, y los tapados de Les Valls, soprendieron en la última carrera, y puntuable. Así pues, fue Mika el que estuvo siempre rayando la pole, que no conseguía y que finalmente, en la última vuelta, aprovechó un descuido de Pedrín para poder meterse en lo más alto del podium. Triunfo merecido para el de Castellón que tendrá que asumir la presión de ser el primero para el próximo premio.

Empezó una prueba, con las ganas de ver los nuevos neumáticos de los de La Plana, que venían con el equipo al completo, y con una paella a la espera de ser devorada. Por el contrario, los de Sagunto llegaron al circuito con bombos y tambores, y con más ilusiones que hechos de alzarse con el triunfo. El caso de los de Les Valls, fue especial, con un doping, más que dudoso se subieron a los coches, y prueba de ello fue el primer resultado. Con todo, la primera prueba cronometrada dejaba claras las posiciones de los pilotos, con una clara diferencia de los de La Plana, en un principio, comandados por Pedrín. Era Albert el que no marcaba buenos tiempos en la primera carrera, pero después demostraría de lo que era capaz, no así Josep que se confío en las dos primeras, y fue apeado del podium en la última de ellas, por su hermano (maldito destino). Por otra parte, había una lucha en los últimos puestos, en los que Serpiente, tenía que mejorar aún dando trompos, y chocando con Esteve, Marc y Ximo, cuatro pilotos que solamente conocían los coches de choque, y de ahí, sus posiciones.

Con la pole marcada para la primera carrera, hubo más que humo en la salida, y Héctor se tiró a por todas, hasta que fue cerrado por los de La Plana, y un inteligente Pedrín que se marchó por delante, para que nadie lo alcanzara. A todo esto, la lucha de los perseguidores era encarnizada, con un saguntino que pretendía tirar a todo el mundo de la pista, consiguiéndolo en muchas ocasiones. Con la pole para Pedrín y Josep, todo se esperaba a la última carrera. Serpiente, mal colocado en la undécima posición, realizó una buenísima salida, pasando a tres coches, aunque fue Ximo, Marc y compañía los que impidieron en la segunda curva que Serpiente se marchara por fuera, y consiguiera alcanzar el quinto puesto. Con ello, la lucha por delante estaba entre Pedrín, Mika y Josep, aunque a este último le pudo más la ceguera por la victoria que la tercera plaza, y fue apeado de ella por su propio hermano, una bajeza difícil de superar. Albert se colocaba en tercera posición, y Héctor luchaba por ponerse delante, aunque sorprendentemente, y sin que nadie se diera cuenta, La Polla, el dopado de la carrera se metía en la lucha por el podium, desplazando al de Madriz, y dejando hueco para que Dani, volviera a tirar a alguien fuera de la pista. En los minutos finales, y después de que Mika pudiera superar a Serpiente, se fue al acecho de Pedrín, que falló por no asegurar, y fue Mika el que aprovechó el descuido para meterse en los más alto, sorprendiendo a los asistentes de la victoria del gp.

Ahora toca espera hasta Sant Roc, donde Benilemans volverá a acoger otro gran premio, esta vez, con más experiencia en pilotos que llegaban nuevos, y que apretarán y arriesgaran en cada vuelta, por no hacer su trompo, o simplemente, por comerse las ruedas de protección.

"Gran Premio Pascua 2008"

2008-03-25T00:01:00.008Z

Bé amics, una volta més hem passat un dia inoblidable a Benicàssim. Però aquesta volta no estavem al FIB, sino als Karts de Beni.

Ens vam juntar diferents personatges de la geografia valenciana, amb representació de Castelló, Borriana, Les Valls i Sagunt per a disputar el gran premi.

Abans de contar els detalls de la cursa dir, que els cars fan honor al seu nom, perque valen 45 eurazos, i que lo de "Beni" ho podrien canviar, perque tot el mon pensa en Benifairó de les Valls, que és el primer que et ve al cap quan escoltes la paraula Beni.

Ja entrant en matèria, vos explique que el trofeu contava amb 3 proves. A la primera, tenies 8 minuts per a pegar voltes, i la més ràpida et contava per a determinar el teu lloc a la prova següent. La segona volta ja era classificatòria i contava amb 8 voltes, la tercera
i definitiva amb 10. Es va impossár l' escuderia Castellonera, però tenint en compte que eren 6 pilots d' allí tampoc hi havia cap sorpresa, bueno la sorpresa la va donar Bachero situantse en la penúltima posició. Però he de dir que açò es deu a la falta d' esportivitat de la resta de competidors, que segons Bachero eren uns Putos Depravats.

També cal comentar que l' ordinador es va ratllar perque a cadascú el va situar on el rotava.

És d' agrair que en aquests karts no feien control d' alcoholemia, perque sino els representants de les Valls no haveren pogut conduir.I res més,incondicionals del bloc, no m' he explaiat contant els detalls perque tinc son i per a que cadascú aporte el seu punt de vista.Sols recomanarvos que si voleu passar una estona entretinguda que acudiu.

Bessets.

Comunicat de Robert

2008-03-11T14:24:00.005Z

De tots els nostres amics és sabuda la nostra afició per jugar al Pro Evolution Soccer per les nits. Ahir, a altes hores de la nit es va disputar el matx ja conegut com "Vendetta" que sol enfrontar a un servidor i a Robert.

Robert, que va renunciar a fer declaracions després del partit, ha emitit el següent comunicat avuí día 11 al voltant de les 10.30 h.:

Anit vaig vore l' harmonia feta futbol. Era un equip perfectament conjuntat, on cada jugador savia qué devia fer. Mai, és a dir, mai he vist un equip jugant amb tanta passió i en tant de talent.
Em vaig esforçar, però està clar que estic a anys llum d' un equip galàctic, liderat per un excelent estratega.

Vaig sufrir la major golejada que es recorda en el Pro, un 0-1, però no em sap mal perque el resultat és completament just i m' alegre d' haver perdut contra el nou mesias del Pro, el Puto amo, el número 1, fins i tot, i no és exagerar, crec que el joc que desplegaren els teus jugadors anit estaven a l' altura del gran Raúl González, bueno no, tampoc era per a tant.

Això sí, és una llàstima que la teua grandesa en el terreny de joc no es trasllade al terreny de la cuina, es quedà allí en el camp, com allí es va quedar també l' escurada, un comportament molt poc esportiu tot siga dit. Però clar, és el que tenen els grans, que tenen molts egos i es pensen que tenen inmunitat, com Maradona, però no Lluset Maria, torna a la terra.

Bueno, te dixe, O nou Rei du Pro, que tinc faena.

Esperem els comentaris dels nostres visitants asidus (si és que queda algun).

Una de politica

2008-03-11T12:26:00.003Z

Hola amiguicos, hui m'abellix parlar de política. Després de la "resaca" electoral, que supose que per a la majoria dels nostres lectors (és a dir, 4,i no sé quants peperos ens llegiran...) haurà sigut bastant dolça, només me queda felicitar als meus amics els "sociates".
Peró jo no vull parlar d'estes eleccions. El que vull es mostrar-vos com està el patí a la nostra Comunitat (o país), on el PP va tornar a arrassar...Ací teniu un video que dura 10 minuts però val la pena vore-lo, de veritat, voreu com se les gasten. Nosaltres, ací a Madrid, estem prou desconnectats del que passa allí, i supose q els q esteu allí, amb el Canal9 tampoc vos entrareu de molt (bo, vos enterareu del que ells volen) Per cert que si vos interessa la política vos recomanem este altre blog, on la xica que ho escriu te mes criteri que nosaltres:

http://evasedesnuda.blogspot.com/

I ací el video: Camps, Rita i tota la penya en la seua salsa...

Treball nou

2008-02-24T21:59:00.006Z

Com molts ja sabeu, canvie de treball. Després d'un any a McCann, entre el període de pràctiques, mig-pràctiques i ja contractat, demà comence a una altra agència:

Són les 11 de la nit i comence a sentir el "cuquet" dintre del estómac: nous companys, nova ubicació, nous clients, nous "jefes"... Però la veritat és que estic molt satisfet per tot i molt il·lusionat pel que m'espera.
Espere tindre sort i que em vaja bé... si no, Josep i Robert em tindran que fer promoció a la seua agència per a que puga seguir treballant i afrontar els pagaments del pis... que la factura del gas que ens ve ascendeix als 200 €!!

Ixir del armari

2008-02-12T00:41:00.000Z

Moltes vegades no som conscients de lo mal que ho passen els gais i les lesbianes, fins al punt d'arribar a fer bromes que ens pareixen molt gracioses, i de les que totes riem... que si fulanito perd oli, que li menganito és una loca, que si marieta vol menjar bollitos... jajaja. Sí, molt graciòs, però algun amic o amiga nostre que pot estar qüestionant-se la seua sexualitat es pot sentir ofès.

Però bé, no vos sentiu malament, no ho fem amb mala fe. Tampoc els nostres amics gais i lesbianes que dormen al armari totes les nits ens ho oculten amb mala fe, simplement no saben com dir-nos la frase clau... sóc gai.

Bé, és això el que li ha estat passant al nostre benvollgut i admirat Robert en tots aquestos anys, el xic ho ha estat patint en sil·lencia fins que ha explotat i ha dit prou aquesta nit via MSN. Sí amics, aquell benifairenc que trencava els cors de les xiquetes allà per on anava ens ha donat la sorpresa esta nit del onze de febrer canviant l'aspecte del seu Messenger pel que vos fique a continuació.

Demane per favor, respecte i comprensió. Jo també pense que no és el mètode adequat ni la forma ni la manera, però hem d'entendre-ho i perdonar estes coses. Al cap i a la fi ha de ser difícil comunicar una cosa així als teus amics i demés contactes del messenger.

Hola?? Hi ha algú??

2008-02-10T00:27:00.000Z

Si resulta que nosaltres un dia teniem un blog. Un blog que quan va complir les 40 entrades exactes, va morir. Mes de dos messos sense escriure res. Jo personalement, uns quants messos mes.... Crec q hem de demanar discupes als nostres lectors (encara q ja no quedarà ningú) especialment a la nostra anònima seguidora, la persona q mes ens ha animat a escriure :) aec.
Així, sense saber ben bé sobre q escriure, en esta nit rara i aborrda, me propose reviure Draps Bruts.

Per cert, Josep Maria encara no s'ha comprat el despertador del q ens parlava a la penúltima entrada jeje.

Ara vos deixe amb dos vídeos: un spot mític de Levis, dirigit per Michel Gondry (un crack i un ídol per a gafapastas jeje) i un altre video mes en la línea del nostre blog, un escàndalo! En la cabina d'un avió, a nosequantisims peus d'altura, una hostessa (azafata) i els pilots s'ho passen d'allo més bé... Tú no pots dur un potet de colonia ni d'aigua dins un avió, pero ells...a vore com van!

L'espote:

El vídeo escandalòs:

Parla el gurú de la publicitat

2007-11-22T17:35:00.000Z

Als qui els interese la publicitat els pot agradar esta entrada, als que no... probablement els avorrirà. Però bé, sempre podeu saber quin són els nostres gurús. David Ogilvy és un dels més prominents.
En aquest vídeo, el fundador d'una de les xarxes d'agències publicitàries més importants del món, parlava de l'importància del màrqueting directe front a la decadència de la publicitat en mitjans convencionals. El vídeo no deixa de ser curiós, perquè fins ara no s'havia publicat mai, i és ara en l'actualitat quan es comença a questionar l'eficàcia de la publicitat en TV, premsa, ràdio... Aquest senyor ja ho veia als anys 70.

Camí a la beatificació

2007-11-07T00:11:00.000Z

Com dèiem en la entrada anterior, tots els membres del pis tenim algún xicotet defecte que afecta a la convivència en major o menor mesura.
Sé que el que vaig a escriure pot explotar-me en la cara, però jo (pausa) només tinc un defecte (podeu riure ací, gràcies), i és que com bé sabeu els que em coneixeu, em costa molt alçar-me pels matins.
Sóc un gos, m'encanta dormir pels matins, no puc evitar-ho... i el despertador sóna i jo aprete el botó per a que sone 5 mins. més tard, i així ocórre, pero jo torne a donar-li al botonet i als 5 mins. el pitidet ja ha despertat als meus companys, que suporten durant 15-20 minuts més el meu despertador. Jo entenc que els moleste, i de veres que no entenc com no m'han matat encara.

Es per això que he decidit ficar fi al meu "únic escoll" per a la convertir-me en Sant en una d'eixes beatificacions massives que fa l'impresentable de Ratzinger, i vaig a comprar-me el despertador que podeu veure a continuació, i que farà que siga el company de pis que tot el món voldria tindre:

Es tracta d'un despertador que funciona com qualsevol altre, pero que a la segona volta que sona, activa un mecanisme de rodes, salta de la tauleta de nit i comença a recòrrer la teua habitació... no tens més nassos que alçar-te, buscarlo i/o atraparlo si vols que deixe de sonar. Teniu més informació, preus i detalls a esta web. Crec que si això falla per a evitar despertar als meus companys i retrasar-me en el treball, hauria d'abandonar totes les responsabilitats i tornar a casa com un fill bobo.

Per als reis d'Orient me lo pido, i si els meus càlculs no fallen i trobe a algun catòlic que em propose, calcule que abans de falles ja sóc almenys beato, i Josep Ll. i Robert es dirigiran a mi com a Beato Josep Maria.

Amen.

PD. De moment, ací l'unic que posa interés per a reviscolar el bloc sóc jo, així que vaig acumulant mèrits.

Lliçons d'un pis de solters

2007-10-26T01:26:00.001+01:00

Després de vore en el dia d'ahir, com encara queden lectors/es en este bloc (cada día en un estat més lamentable)... em motive a fer una entradeta més en aquest espai...

Viure a Madrid no és "agatxat i plega": alçar-se matí, anar a treballar, fer-te el dinar, el sopar, llavar la roba, les tasques domèstiques, la convivència amb els companys de pis... uns reptes en els que, de millor o pitjor manera, tots lidiem mitjanament bé. Poc a poc aprenem a desenvoldre'ns en un pis on el més mínim error o signe de desídia es criticat a mort per la resta de companys (privada i públicament).

QUÈ EM APRÈS?

Els miracles no existeixen: La roba bruta no despareix de la panera de roba bruta i torna a aparèixer 3 dies després neta i planxada al teu armari.
La pols es cola per racons pels que no cap ni el teu dit.
Les bosses de la carnisseria es taquen i fan olor en la nevera.
El plat del sopar no acudeix volant sol cap a la pica de la cuina.
Les boles de malesa (i/o borra) de les pel·lícules del oest no són un producte de Hollywood.
El "paper de glad" o film transparent ajuda a que les sebes no se sequen en la nevera i les hages de tirar.
Una batidora a la 1 a.m. no és música celestial per als teus companys de pis.
Que sone el despertador a les 8.20 a.m., apagar-lo, fer-lo sonar 5 minuts més tard, un poquet més, una volteta més... molesta als que s'alcen més tard que tu.
Recriminar coses als teus companys de forma continuada fa que aquestos es reboten i contesten mal.
Sense la planxa es pot viure: L'arruga és bella.

Encara que a voltes sí passen miracles, i quan vas a dormir el pis està tot brut i tacat... Al dia següent, quan t'alces, trobes que pots menjar fideus en terra, que no passaría res.

Que tingeu un bon cap de setmana tots/es!!!!

PD. Robert... Josep... I love you mazo!

La lluita de la classe treballadora

2007-10-02T19:33:00.001+01:00

ÚLTIMA HORA: Tindré 10 dies de vacances, tal i com marca el meu contracte. Així que pare ja de fer mala sang.

-------------------------------------------------

¿Que farieu si...

...vos digueren que per contracte (legalment) vos queden 10 dies de vacances?
...vos digueren que "com ja vas fer 15 dies quan estaves de trainee", no te queda cap dia?
...vos digueren que "com eres de fóra de Madrid" te donen 2 dies fins a fí d'any?
...ningú t'haguera dit quan vas agafar els 15 dies de vacances, que eixos dies serien descomptats dels dies de vacances que marcava un possible futur contracte?
...la teua jefa et diguera que ella tampoc pensava que eixos dies serien descomptats?
...vos digueren que cap trainee fa vacances i tu sí les vas fer?
...vullguereu passar el nadal a casa o fer un viatge als EUA?

Açò i altres xantatges emocionals ha de soportar la classe treballadora. Pròxims episodis vindran, i depenent del meu grau de frustració i/o irritació, seràn contats o no.

Besets!!!

Sunday lonely sunday

2007-09-23T19:54:00.001+01:00

Hola amics!!! Com bé diu el títol d'esta entrada... hui ha sigut un diumenge molt solitari. Robert en Austràlia i Josep en Sagunt... mentre jo deixava la cuina i el saló relluent per tal de passar la vesprada (que trist!).

Ha sigut un cap de setmana en que m'ha donat temps de passar un costipat lleu, comprar-me una "jaqueteta d'entretemps" (sempre m'ha encantat el terme "entretemps"... és una paraula tant de mare!), viure la "Noche en blanco", ficar el meu Facebook i Hattrick al dia, i treure els lleons del meu dormitori.

Molts us preguntareu (o no)... "Què és la Noche en blanco?"... Vaig a intentar explicar-ho amb exemples:

Exemple n.1: A les 20 h. del dissabte, al estany del Retiro, surgien sirenes de l'aigua en un espectacle amb música i efectes musicals.
Exemple n.2: En Gran Vía, a la porta dels Cines Capitol, et podies pujar a una limusina, arribar a la porta del cine i eixir com si fores una superestrella acosat per flashos, càmeres de video, llums, gent aclamant, periodistes fent preguntes...
Exemple n.3: En Colón, enmig del Passeig de la Castellana, hi havia dos tipets, que tocaven una espècie d'instrument, amb apariència de parquímetre, que emitia un so molt curiós... al principi, perque després pareixia un cant de ballena que, com va descriure una companya de treball, et licuava les neurones.
Exemple n.4: En la façana del Congrés dels Diputats, es projectava la paraula "PAZ" de forma i manera que es podia llegir de dalt cap abaix, de dreta a esquera, d'esquerra a dreta... Curiosament a voltes podies llegir "ZP"... que casualitats, no? jejeje.
Exemple n.5: Existia (pel que diuen) un Singstar mòbil que recorria tot Madrid. (Jo no el vaig vore)
Exemple n.6: Al carrer Hortaleza (prop de la zona Chueca) hi havia un Twister gegant per tots aquells que vullgueren participar.

Ara sou vosaltres els que jutgeu la "Noche en blanco". El País diu hui que van assistir un mil·lió i mig de persones. Pero cal dir, abans de creure el periòdic de PRISA, que els madrilenys, quan passa alguna cosa diferent a allò habitual, sempre diuen un mil·lió i mig de persones.

En fi, la nit va acabar en un bar de Huertas, que ens va proveïr de braves, canyes i pernil amb ou fregit.

Besets i abraços per als lectors/es d'este bloc!

P.D. Per als fans de Robert, informar que TORNA DEMÀ per la nit.

Aqui seguimos.

2007-09-13T15:13:00.000+01:00

Hola perles.

Aci seguisc. Al final no havia pogut anar a les blue montains perque estava ploguent i tenia son, pero la setmana que ve vaig segur.
Dema me n vaig a la opera amb mon tio a vore Los cuentos de Hoffman, que dic jo que sera algo aixina com los Cuentos de Calleja espanyols. Dissabte de mati vaig a fer surf i a la nit a vore les semifinals de rugby. Ah i les classes... A si!! Que jo estic aci per a adeprendre angles!!

El bitxo que apareix a la foto no es un Kangaroo, es un Wallabys. Se n recordeu d aquell entranyable bar de Castello?

Hui me n vaig a les blue montanins!!

2007-09-08T01:50:00.000+01:00

Com va perles!!

Jo ara estic estudiant un poc.

Ahir vaig eixir jo soles per Sydeney, perque el meu cosi te Jet lag, i com esta Bush per ahi i poden haver mogudes els meus compis no volien eixir.

Vaig anar al Club Spanish i me vaig fer amiguico de un Mexica i d un Colombiano racistes. En este pais tot el mon li te mania als Asiatics!!

Com era d Espanya em convidaven a cubates i no em deixaven anar me n tu!.

Tambe em vaig fer amiguico del de la barra que era Cubano, muy simpatico por cierto i em va donar (sense que jo li diguera res) la direccio d un bar latino on hi han supuestas senyoritas en minifalda,dic supuestas perque com sabeu no anire a comprobar ho, que ara soc bona persona.

Per cert, les Australianes, muy feas por cierto. Be, en realitat Australianes he vist poques, perque quasi tot son Koreanes, i he de dir que pobrets Koreanos son una degeneracio de l especie humana. Son un poc com els orcos del senyor de los anillos, que estan fets en mala gana i de trocos d especies diferents. En serio, tenen la cara cap a fora com si els haveren picat moltes avelles. Pero en fi, tambe tenen dret a viure animalets.

Esta nit eixire amb el meu cosi Alberto. Un altre dia ja vos contare perque he arribat a la conclussio que l angles es un idioma inferior. Pero aixo sera altre dia.

Passevo be. Per cert, baix de l apartat de La Canasta Imposible estan les primeres fotos. Pronte pejare mes.

Besitos!!

Les primeres fotos.

2007-09-04T12:14:00.000+01:00

Este mati he anat a pegar una volta per la city with my new friend Francisco.

Francisco es un Italia, perque la resta de compis son indis o Koreanos, hem fet un poc de appartheid, pero hui ja hem parlat amb tots i ens han contat que menjar cow is very bad.

Lo mes fort que m ha passat hui es que he anat a l embaixada espanyola, es que tenia nostalgia, no... era per a acompanyar la meua cosina. I alli hi havia gent de Valencia capital tu, i no solo eso, sino que cconeixien Sagunto i el mes espectacular, que el tio ixe coneixia a gent de les Valls tu!!

Si es que no pot ser.

Be, aci teniu les primeres fotos.

L ocea Pacific. (Manley).

Uns bichos que desdejunen en nosaltres tots els dies.

La opera House.